 |
| Martin Parr |
DUNKERQUE
Vam anar-hi per inèrcia
amb la vaga lucidesa
que dóna la cervesa.
Érem tan a prop,
semblava tan fàcil
que trobar-nos la sorra plena
no ens va sobresaltar.
Simplement
vam esquivar els pescadors
i les inoportunes canyes.
Totseguit
ens treguerem la roba sobrera
–nuus sense bandera–
i, poc a poc,
vam desaparèixer entre les onades
sota l’aigua clara
malgrat la lluna intensa dels fanals.
